dimarts, 21 d’agost de 2007

8 d'agost : Biniancolla - Cala Binidalí - Cala'n Porter

Després d'haver descobert que la tenda de campanya gran estava florida a causa dels San Fermins i que els del mal karma no van oposar resistència real al fet de dormir al seu costat, vàrem amanéixer un tant mal dormits pel fet d'haver fet bibac, per l'olor a espores i perquè l'inici de l'aventura era ja imminent. Acudírem a la cotxera del Carles i començàrem a carregar tot allò necessari dins de la furgona i al migdia aplegàvem a Binancolla al sud de l'illa. El vent de tramuntana ens obligava al començar pel sud. El fet d'anar pegadets a la costa ens protegiria del vent i ens permetria avançar més fàcilment.

A les 12 del migdia iniciàvem l'etapa que tindria la seua primera parada en la Cala de Binidalí. Cala menudeta i farcida de gent va veure atònita com desembarcàvem els cinc llops de mar amb les seues pertinències. Després de menjar i fer la becadeta tornàrem a la càrrega amb prou bona mar i un sol intermitent per l'acció dels nuvols.

La següent parada que ens esperava era Cala Coves, una caleta enclavada dins d'una vall envoltada de roques amb forats excavats molt similars a les Covetes dels Moros de Bocairent. Allí trobarem al Carles i al Guillermo (la gent que ens havia llogat els kayaks) acompanyats d'uns excursionistes que retrobaríem més tard després de l'ensurt de Maó. Per finalitzar, van passar baix mateix de la Cova d'En Xoroi on vam demanar sense èxit algun refresquet que ens ajudarà a aplegar a Cala'n Porter.
Moments després, aplegaven a Cala'n Porter on mentre uns montàvem les tendes de campanya, d'altres anaren a comprar queviures. Primera nit on degustàvem la sorprenent pasta xinesa regada amb un riojeta 'Cune' que et deixava sentenciaet per anar al sac i somniar amb els angelets (tot intent per anar a la Cova d'en Xoroi va ser frustat!!)

9 d'agost : Cala'n Porter- Cala'n Fustam - Cala'n Turqueta

Una vegada havent descansat de manera adequada i sense la desitjada dutxa en condicions que volíem pegar-nos en Cala'n Porter, encetarem el segon dia de navegació. De nou, hi havia vent de tramuntana, la qual cosa ens permetria disposar d'una mar calmada i avançar fàcilment. Dit i fet, abans de dinar ja havíem fet més que el dia anterior. Vàrem parar a dinar en Cala'n Fustam, caleta menudeta d'aigües cristalines però amb gran quantitat de restes de posidònia que
li donàven una olor un tant desagradable. Al voltant de la cala, hi havia part de la senda que et permet conèixer l'illa a peu. El nostre desig de trobar caletes verges on poder quedar-se cada vegada semblava més lluny perquè hi havia desenes d'iots, senderistes i d'altres caiacs com els nostres. Dinàrem i vaig pegar la primera becadeta gràcies a que els núvols tapaven quasi de manera continuada un sòl que sense nuvols no haguera suportat. Eixirem de Cala'n Fustam per fer un xicotet trajecte fins Cala Galdana on carregaríem provisions i on es rentaríem a les dutxes que hi havien vora platja.

Una vegada havíem carregat tot, passàrem de llarg caletes amb molt de renom com les de Macarella o Macarelleta i finalment, paràrem a Cala'n Turqueta on, malgrat la molta gent que hi havia, passaríem una nit del més trànquila.

Cala de dimensions mitjanes amb l'arbrat a tocar de l'aigua, amb una sorra molt clara, fina i bastant apegalosa i amb una qualitat d'aigua immillorable. Crec recordar que férem pasta de nou regada aquesta vegada d'un Alcanta de les Bodegues Bocopa de Petrer.

10 d'agost : Cala'n Turqueta - Cala Santàndria - Ciutadella

De Cala'n Turqueta eixíem amb el propòsit d'acabar amb la costa sud de l'illa i començar a remuntar fins Ciutadella. Les previsions de l'aire no eren bones ja que bufaria tramuntana i hauríem d'anar el més pegadets possibles al terra per evitar l'aire de cara. Vàrem fer un esforç màxim i això, juntament amb les imprecissions a l'hora de determinar on estàvem augmentava la sensació de cansament. Intentàrem desembacar en Cala Blanca però estava tan massificada que vàrem optar per anar a la cala següent. Ja se'ns ajuntava tot i la sensació d'angoixa era màxima.
En Cala Santàndria ens deixaren prendre terra. Al marge esquerra de la cala, hi havia un xiringuito regentat per un cubano que ens va regalar un tanc de cervesa que ens va saber a glòria. Després de quedar-se ben menjats i dormidets, reconduírem els caiacs cap a Ciutadella. Aplegàrem a mitja vesprada i allí esperàrem al David, veritable àngel de la guarda del comando cardumen.

Va conseguir que guardàrem els caiacs en la Comfraria de Pescadors de la ciutat, ens va aconsellar a quins bars hauríem d'acudir per a menjar bé i no a preu d'or aixì com ens va ensenyar la ciutat i ens va oferir allotjament. Des d'ací, la nostra més sincera gratitud.

11 d'agost : Ciutadella - Cala'n Blanes

La bona mar que havíem gaudit tots els dies a excepció de moments puntuals, ens va abandonar de sobte. Només eixir del port de Ciutadella i quan encara estàvem obrint els ulls, un mar encrespat amb escuma a les crestes de les onades, ens feia molt difícil el poder avançar i afrontar amb garanties la gran travessia que ens havia de portar a la part nord de la illa. Posàrem peu a terra a Cala'n Blanes i decidírem esperar esdeveniments a la vesprada. Durant tota la jornada, vàrem gaudir d'un dia de platja, fent snorkeling on gaudírem de la diversitat del fons marí, carregàrem provisions per a la dura ascensió al nord i anàrem de birretes al xiringuito pirata de la cala.

12 d'agost: Cala'n Blanes - Cala Morell - Cala Pilar

Si d'alguna cosa érem conscients és que les primeres hores del dia eren les de millor navegació i les havíem d'aprofitar al màxim per tal de previndre un altre dia de mala mar. Descansadets després d'un dia parats i conscienciats de que ens esperava una etapa de tres hores sense quasi possibilitats de fer peu en cap cala, encetàrem l'assalt al nord de Menorca. Ben prompte aplegàrem a Punta Nati, extrem nord-oest de la illa i això ens va donar forces per fer les tres hores de navegació ininterrompudes i aplegar finalment a Cala Morell. Deixàvem una costa suau pel que respecta al seu relleu i aplegàvem al nord, on els acantilats guanyaven en altura i imponència i perdien en presència humana.
Trobàrem a Cala Morell la nostra Terra Promesa.
Sobre el paper havíem passat la part més dura del viatge, anàvem a gaudir de la part més salvatge i inhòspita de la illa i això ens omplia d'optimisme i satisfacció. Era inevitable celebrar-ho amb suc de civada des d'un baret situat en la part alta de la cala des d'on es divisava una panoràmica inigualable de la cala. No tot varen ser bones notícies.Teníem previst comprar queviures a Cala Morell i en arribar ens van dir que no hi havia cap tenda oberta en aquells moments. De nou David, el nostre mecenes, va vindre en el nostre auxili amb menjar i abundant aigua per als dies propers.
Dinadets i recuperats de l'esforç matinal, posarem rumb a Cala Pilar on aplegàrem poc de temps després. Cala envoltada de terra roja, apta per fer-se banys de fang, ens va acollir ja amb la vesprada prou avançada. Només poguérem montar tendes i preparar-nos per al sopar. Després d'aquest, trobàrem un moment per contemplar la pluja d'estreles que tindria el seu màxim aquella nit. La tormenta que amenaçava ens va fer anar al cau prompte i deixar na observació més prolongada per a un altre moment. Concloïa així, un dels dies més intensos del trajecte.

13 d'agost : Cala Pilar - Cala Cavalleria - Cala Cabra Salada

Eixírem de bon matí amb el Cap de Cavalleria en la ment. La previsió era d'un vent provinent de l'Est i amb força 2-4. A l'estona d'haver eixir, arribàrem a Cala Pregonda. Platja de terra roja amb uns illots als quals podies accedir fàcilment. Vàrem flipar de valent amb el penya-segat aquell intentant adequar-lo de manera imaginària a una casa convencional.
Sense temps per a respirar, reprenguérem la marxa amb el propòsit de creuar el Cap de Cavalleria abans de dinar. Res més lluny de la realitat. La mar estava molt picada i vam suar la gota gorda fins aplegar a la Cala Cavalleria. Allí per a reposar-nos, vàrem gaudir d'un bany de terra roja exfoliant i de cine per a la pell. Baix d'un sol de justícia, mentre alguns gaudien d'una becadeta baix d'una ombra improvisada, d'altres feien d'enginyers frustats tractant de muntar una estructura digna per dormir.

Una vegada la mar s'havia calmat vàrem continuar el nostre camí. Les condicions no eren les més favorables però es podia avançar. De manera que, deixant de banda la suggerent Illa d'Es Porros per creuar el Cap de Cavalleria i aplegar a Fornells.

Allí carregàrem de valent, brindàrem amb el típic tanc de cervesa i aplegàrem amb el sol ja post a la Cala de Cabra Salada on uns jovenetes acampats no ens van llevar la son que portaven. La nit va ser plàcida a l'espera d'aplegar al cap de Favaritx.

14 d'agost: Cala Cabra Salada - Cala propera a Cala'n Brut - Cala Presili

Eixírem tard de la cala de Fornells perquè havíem arribat tard a la cala. Hi havia previsió d'un vent sud de força 3. En principi no tenia perquè preocupar-nos almenys fins que passàrem el cap de Favaritx. El que havia de ser una jornada tranquil·la travessant llogarets amb encant com Cala Macaret, l'Arenal d'en Castell o algunes coves navegables, va esdevindre un dels moments més difícils del viatge.
Forçàrem la màquina més del compte i aparegueren els primers problemes en forma de marejos en el cas de Anna. Llavors, el germà borriolenc va tirar de proteïnes guardades després de tants batuts nutritius de xocolate i la va remolcar mentre la Yerbas capejava el temporal com podia. Buscàvem Cala'n Brut com si fos el Dorado però en un moment donat trobàrem una menudeta cala de pedres i allí paràrem. La situació s'havia estabilitzat, vam menjar baix una calor sufocant i jo personalment, em vaig pegar una sonà per a caure de cul. El matí havia sigut dur i s'havien de reposar forces. A la vesprada i no recuperats del tot, reconduírem el nostre camí al Cap de Favaritx.
En travessar-lo vàrem notar el fort vent en contra però Cala Presili està relativament prop i poguérem arribar sense problemes (a excepció d'una embarrancada tonta que vaig tindre contra unes penyes i que em van acollonar de valent). A l'arribar prompte ens va donar temps per a fer-se fotos, honrar als deus com pertoca etc.

15 d'agost: Cala Presili - Sa Mesquida - Maó

El dimecres amanírem prompte perquè en l'horitzó estava el port de Maó i volíem travessar-lo i fer nit en la Cala Rafelet. El pronòstic erroni era el de vent del sud amb força de 2 a 4. Començarem amb molt bona mar i a l'hora ja estàvem a Es Grao, punt de partida de la nostra aventura. Telefonàrem al Carles per comentar-li que volíem acabar la nostra aventura en el mateix punt on havíem encetat el viatge. Eixírem de Biniancolla i tornaríem al mateix lloc. Després de la renovació de la promesa que férem en l'inici, posàrem rumb a sa Mesquida on teníem la possibilitat d'avituallar-nos. I a fe que ho vam fer. Gràcies a l'excel·lent Llei de Costes vam poder deixar els caiacs en un moll que semblava privat. S'enfilarem cap al supermercat i compràrem per al que ens quedava de viatge. Gaudírem d'un dinar excepcional a base de llaunes

16 d'agost: Maó - Illa de l'Aire - Biniancolla