Si d'alguna cosa érem conscients és que les primeres hores del dia eren les de millor navegació i les havíem d'aprofitar al màxim per tal de previndre un altre dia de mala mar. Descansadets després d'un dia parats i conscienciats de que ens esperava una etapa de tres hores sense quasi possibilitats de fer peu en cap cala, encetàrem l'assalt al nord de Menorca. Ben prompte aplegàrem a Punta Nati, extrem nord-oest de la illa i això ens va donar forces per fer les tres hores de navegació ininterrompudes i aplegar finalment a Cala Morell. Deixàvem una costa suau pel que respecta al seu relleu i aplegàvem al nord, on els acantilats guanyaven en altura i imponència i perdien en presència humana.
Trobàrem a Cala Morell la nostra Terra Promesa.Sobre el paper havíem passat la part més dura del viatge, anàvem a gaudir de la part més salvatge i inhòspita de la illa i això ens omplia d'optimisme i satisfacció. Era inevitable celebrar-ho amb suc de civada des d'un baret situat en la part alta de la cala des d'on es divisava una panoràmica inigualable de la cala. No tot varen ser bones notícies.Teníem previst comprar queviures a Cala Morell i en arribar ens van dir que no hi havia cap tenda oberta en aquells moments. De nou David, el nostre mecenes, va vindre en el nostre auxili amb menjar i abundant aigua per als dies propers.
Dinadets i recuperats de l'esforç matinal, posarem rumb a Cala Pilar on aplegàrem poc de temps després. Cala envoltada de terra roja, apta per fer-se banys de fang, ens va acollir ja amb la vesprada prou avançada. Només poguérem montar tendes i preparar-nos per al sopar. Després d'aquest, trobàrem un moment per contemplar la pluja d'estreles que tindria el seu màxim aquella nit. La tormenta que amenaçava ens va fer anar al cau prompte i deixar na observació més prolongada per a un altre moment. Concloïa així, un dels dies més intensos del trajecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada