De Cala'n Turqueta eixíem amb el propòsit d'acabar amb la costa sud de l'illa i començar a remuntar fins Ciutadella. Les previsions de l'aire no eren bones ja que bufaria tramuntana i hauríem d'anar el més pegadets possibles al terra per evitar l'aire de cara. Vàrem fer un esforç màxim i això, juntament amb les imprecissions a l'hora de determinar on estàvem augmentava la sensació de cansament. Intentàrem desembacar en Cala Blanca però estava tan massificada que vàrem optar per anar a la cala següent. Ja se'ns ajuntava tot i la sensació d'angoixa era màxima.
En Cala Santàndria ens deixaren prendre terra. Al marge esquerra de la cala, hi havia un xiringuito regentat per un cubano que ens va regalar un tanc de cervesa que ens va saber a glòria. Després de quedar-se ben menjats i dormidets, reconduírem els caiacs cap a Ciutadella. Aplegàrem a mitja vesprada i allí esperàrem al David, veritable àngel de la guarda del comando cardumen.
Va conseguir que guardàrem els caiacs en la Comfraria de Pescadors de la ciutat, ens va aconsellar a quins bars hauríem d'acudir per a menjar bé i no a preu d'or aixì com ens va ensenyar la ciutat i ens va oferir allotjament. Des d'ací, la nostra més sincera gratitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada