Després d'haver descobert que la tenda de campanya gran estava florida a causa dels San Fermins i que els del mal karma no van oposar resistència real al fet de dormir al seu costat, vàrem amanéixer un tant mal dormits pel fet d'haver fet bibac, per l'olor a espores i perquè l'inici de l'aventura era ja imminent. Acudírem a la cotxera del Carles i començàrem a carregar tot allò necessari dins de la furgona i al migdia aplegàvem a Binancolla al sud de l'illa. El vent de tramuntana ens obligava al començar pel sud. El fet d'anar pegadets a la costa ens protegiria del vent i ens permetria avançar més fàcilment.
A les 12 del migdia iniciàvem l'etapa que tindria la seua primera parada en la Cala de Binidalí. Cala menudeta i farcida de gent va veure atònita com desembarcàvem els cinc llops de mar amb les seues pertinències. Després de menjar i fer la becadeta tornàrem a la càrrega amb prou bona mar i un sol intermitent per l'acció dels nuvols.
La següent parada que ens esperava era Cala Coves, una caleta enclavada dins d'una vall envoltada de roques amb forats excavats molt similars a les Covetes dels Moros de Bocairent. Allí trobarem al Carles i al Guillermo (la gent que ens havia llogat els kayaks) acompanyats d'uns excursionistes que retrobaríem més tard després de l'ensurt de Maó. Per finalitzar, van passar baix mateix de la Cova d'En Xoroi on vam demanar sense èxit algun refresquet que ens ajudarà a aplegar a Cala'n Porter.
Moments després, aplegaven a Cala'n Porter on mentre uns montàvem les tendes de campanya, d'altres anaren a comprar queviures. Primera nit on degustàvem la sorprenent pasta xinesa regada amb un riojeta 'Cune' que et deixava sentenciaet per anar al sac i somniar amb els angelets (tot intent per anar a la Cova d'en Xoroi va ser frustat!!)
2 comentaris:
Xe, nosaltres pasan fred i vosaltres de "sumiliers" envoltats de mugronets.
Sempre han hagut categories...
Publica un comentari a l'entrada