Eixírem tard de la cala de Fornells perquè havíem arribat tard a la cala. Hi havia previsió d'un vent sud de força 3. En principi no tenia perquè preocupar-nos almenys fins que passàrem el cap de Favaritx. El que havia de ser una jornada tranquil·la travessant llogarets amb encant com Cala Macaret, l'Arenal d'en Castell o algunes coves navegables, va esdevindre un dels moments més difícils del viatge.
Forçàrem la màquina més del compte i aparegueren els primers problemes en forma de marejos en el cas de Anna. Llavors, el germà borriolenc va tirar de proteïnes guardades després de tants batuts nutritius de xocolate i la va remolcar mentre la Yerbas capejava el temporal com podia. Buscàvem Cala'n Brut com si fos el Dorado però en un moment donat trobàrem una menudeta cala de pedres i allí paràrem. La situació s'havia estabilitzat, vam menjar baix una calor sufocant i jo personalment, em vaig pegar una sonà per a caure de cul. El matí havia sigut dur i s'havien de reposar forces. A la vesprada i no recuperats del tot, reconduírem el nostre camí al Cap de Favaritx.
En travessar-lo vàrem notar el fort vent en contra però Cala Presili està relativament prop i poguérem arribar sense problemes (a excepció d'una embarrancada tonta que vaig tindre contra unes penyes i que em van acollonar de valent). A l'arribar prompte ens va donar temps per a fer-se fotos, honrar als deus com pertoca etc.
Eixírem tard de la cala de Fornells perquè havíem arribat tard a la cala. Hi havia previsió d'un vent sud de força 3. En principi no tenia perquè preocupar-nos almenys fins que passàrem el cap de Favaritx. El que havia de ser una jornada tranquil·la travessant llogarets amb encant com Cala Macaret, l'Arenal d'en Castell o algunes coves navegables, va esdevindre un dels moments més difícils del viatge.
Forçàrem la màquina més del compte i aparegueren els primers problemes en forma de marejos en el cas de Anna. Llavors, el germà borriolenc va tirar de proteïnes guardades després de tants batuts nutritius de xocolate i la va remolcar mentre la Yerbas capejava el temporal com podia. Buscàvem Cala'n Brut com si fos el Dorado però en un moment donat trobàrem una menudeta cala de pedres i allí paràrem. La situació s'havia estabilitzat, vam menjar baix una calor sufocant i jo personalment, em vaig pegar una sonà per a caure de cul. El matí havia sigut dur i s'havien de reposar forces. A la vesprada i no recuperats del tot, reconduírem el nostre camí al Cap de Favaritx.
En travessar-lo vàrem notar el fort vent en contra però Cala Presili està relativament prop i poguérem arribar sense problemes (a excepció d'una embarrancada tonta que vaig tindre contra unes penyes i que em van acollonar de valent). A l'arribar prompte ens va donar temps per a fer-se fotos, honrar als deus com pertoca etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada